Segons l’arquitecte i urbanista Marc García-Durán Huet, el teixit urbà ha de ser un gran conductor d’experiències humanes de qualitat. La clau de la Barcelona del 2041 rau en una ciutat entesa com a processador d’informació i proveïdor d’experiències de vida. La seva monitorització garantirà un alt grau d’eficiència productiva i d’experiències. Viurem la proliferació d’Apps (aplicacions) per a la utilització de la ciutat.

García-Durán considera que l’espai públic serà interactiu i arribarà fins i tot a modificar- se en funció dels nostres moviments i estats d’ànim. Si fem un paral·lelisme amb la informàtica, en l’actualitat les ciutats funcionen encara com si fossin un Pentium, i com a mínim haurien d’anar com un i7.

L’arquitecte exposa que cal pensar en el binomi teixit-activitat des d’un nou paradigma de flexibilitat, és a dir, estructures capaces d’acceptar actualitzacions del software d’utilització. A més a més, les tecnologies de la construcció prefabricada tindran en compte el cicle dels materials i l’energia necessària per a la seva producció; i seran sostenibles o no seran. L’excés de normativització que estem vivint actualment, opina García-Durán, intenta evitar abusos de promotors desaprensius, però és poc visionària, amb previsió de beneficis –de tota mena: socials, econòmics, etc.–a curt termini. Tanta normativa repercuteix en la “reprogramació” d’una ciutat, fa que perdi agilitat i competitivitat en una lliga mundial entre grans urbs.

L’espai públic serà interactiu i es podrà modificar en funció dels nostres moviments i estats d’ànim.

^{marc garcía- durán huet arquitecte}

La Barcelona del 2041, per a García-Durán, haurà de gestionar el màxim d’informació amb el mínim d’energia, també haurà de permetre la relació entre la ciutat real i la virtual, l’accessibilitat a la informació i els sistemes de geolocalització. La ciutat digital permetrà optimitzar amb eficàcia absoluta els sistemes de mobilitat, i prendre decisions en temps real sobre quin és el moviment menys costós i més eficaç per realitzar una acció concreta i productiva. Peter Drucker, teòric de referència en els camps de la gestió de les organitzacions, sistemes de informació i societats del coneixement, parlava de “the efective executive”: la Barcelona del 2041 serà, d’una banda, el camp de joc perfecte per a l’executiu eficaç, i de l’altra, un lloc d’espiritualitat renovada i consciència expandida. El lloc de la millor vida possible per a l’ésser humà.

García-Durán avança que en aquesta ciutat no es desaprofitarà ni una sola gota de pluja. Els terrats seran ocupats en favor de la creació d’un gran jardí urbà, que aportarà qualitat a l’aire i la presència d’horts urbans de consum local. S’aprofitarà l’energia que genera el moviment i es reinvertirà en la ciutat. La cogeneració energètica esdevindrà un element de sèrie dels edificis: l’arquitectura aprofitarà millor la llum i la calor del sol.

Arquitectes, enginyers, sociòlegs, urbanistes, artistes i financers treballaran en equips transversals per assolir les solucions més òptimes. Els habitants de la Barcelona futura podran, gràcies a l’eficàcia del sistema, dissenyar els seus horaris productius segons nous patrons i estils de vida. La ciutat mai dormirà, i el seu aprofitament econòmic serà, doncs, més eficaç.