L’encàrrec consistia a construir una casa unifamiliar de 300 m amb 250.000 €. El solar, de forma trapezoïdal i amb una inclinació propera al 30% està perfectament orientat a sud i permet, des de les seves cotes més altes, la vista del mar i del poble de Sitges. El terreny, format predominantment per roca granítica, desaconsellava projectar una casa que necessités d’una forta excavació per a la seva implantació pel cost i dificultats que podia suposar.

Aquestes premisses i el fet que el client anés un enginyer alemany retirat, amb moltíssima experiència en construcció, permetien posar en pràctica el que podria cridar-se una arquitectura “en cru”, sense marges per al balafiament ni especulacions formals capritxoses, convertint el projecte en un exercici de rigor.

Els murs blancs acaben sent un bon protector del sol del nostre país, i la seva disposició fragmentada en la façana permet generar un espai a mig camí entre un pati i una terrassa en la planta superior, així com dotar d’un petit àmbit de transició entre el jardí i cadascuna de les estades en la planta inferior, reduint així, globalment, la radiació solar que impacta i escalfa l’habitatge.

Buscant la màxima superfície possible plana com a previsió del seu ús en una cadira de rodes, la casa es projecta en dues plantes. L’ascensió des del carrer es farà gràcies a una plataforma elevadora que recorre el mur de formigó que acompanya a les escales. Aquestes es converteixen en una topografia artificial i ordenen el jardí al llarg de l’ascensió cap a la casa.

El terreny es va preparar per a l’aterratge de l’artefacte, fortament geomètric, amb dos murs de formigó: un generant l’àmbit per aparcar 4 cotxes, i un altre que defineix el contacte de l’edifici amb el terreny. La resta de l’envolupant de la casa es construeix directament amb murs de Termoarcilla de 24 i de 29 centímetres, formant aquests una geometria particular que permet, d’una banda l’adequació a les bones vistes (evitant l’edifici de davant en la planta baixa i obrint-se al mar en l’alta), i per un altre l’ús del sol i de l’ombra per desdibuixar la masivitat de l’edifici a la qual tendeix la construcció amb murs de càrrega.