En el seu constant procés de transformació, que és clau per a la seva capacitat de seguir comptant amb una economia de desenvolupament i creixement, la ciutat de Barcelona atorga al seu planejament urbanístic un paper fonamental. A més, en la seva aposta clara per un futur basat en la qual s’ha vingut a cridar la indústria del coneixement” la ciutat ha engegat la creació d’un barri sencer dedicat a la implantació de les empreses dedicades a la informació, la comunicació, la recerca, l’educació i la imaginació. Aquest nou barri neix sobre el qual ja al seu moment va ser el motor econòmic de Barcelona i de Catalunya, i que ja llavors es va venir a cridar “el Poble Nou” expressant la seva vocació de renovació constant.

El Poble Nou va ser durant el segle XIX el lloc d’implantació de la indústria tèxtil i a causa de la seva intensitat va arribar a ser conegut com el Manchester Català.

El “districte 22@” es divideix per a la gestió de la seva transformació en sectors que al seu torn es divideixen en subsectors. És en aquest marc que es produeix l’encàrrec de la transformació del Subsector 2 del Sector Llull-Pujades-Ponent. Un subsector que presenta diverses peculiaritats.

La primera té a veure amb la particular configuració dels solars que ho componen, que no es presenten com un element únic sinó com dos situats a costat i costat del carrer Zamora (d’ara endavant cridarem àmbit A i àmbit B a aquests dos elements). El conjunt és doncs travessat per un carrer.

La segona és el resultat de la presència de la via del tren travessant aquesta zona de la ciutat. Aquesta via de tren és, d’una banda, el límit Aquest de l’àmbit A, i per una altra, la causant de l’elevació del carrer Pallars, perpendicular a Zamora i que passa per sobre d’aquesta. Aquesta circumstància fa que tant l’àmbit A com l’àmbit B es vegin afectats per diferències de cotes de fins a 6 metres entre els seus diferents fronts.

La tercera es deu a la presència d’unes naus industrials del període modernista català en l’àmbit B que, pertanyents al catàleg del patrimoni artístic i cultural de la ciutat, han de ser rehabilitades i integrades en el projecte.

La quarta resulta de la complexitat addicional que suposa la presència d’una unitat d’actuació o PEU (Pla Especial Urbanístic) que se situa entre l’àmbit A i el carrer Pallars, i amb el qual s’explica per a la col·locació doni una central de recollida pneumàtica d’escombraries que donarà servei a la zona.

El 22@ és actualment, i com a resultat de la seva història, una zona de barreja de tipologies edificatories que responen a la multiplicitat d’usos. Aquesta circumstància produeix una paleta de materials i volumetries lliures diverses, que es perceben com un valor i ens permet configurar una idea de “paisatge urbà” sobre el qual proposem la integració dels nous edificis. Aquests edificis ens ajuden a resoldre el teixit urbà, a acabar-ho, donant resposta a les particularitats anteriorment descrites així com a les consideracions de consolidació de la memòria històrica d’una banda, i a les sol·licituds tecnològiques, de flexibilitat i de sostenibilitat actuals, per un altre.

A causa de la naturalesa del mercat immobiliari actual del que ha de sorgir l’oportunitat de negoci que finança en ultima instància la possibilitat de la construcció d’aquests edificis, el projecte s’inicia amb la definició, articulació i dimensionament d’unes unitats de venda i les seves característiques base, que, en intima relació amb un model estructural eficient permet plantejar uns costos raonables. Aquesta unitats funcionals pengen del que hem donat a cridar Plaques Basi (com si d’un ordinador es tractés) que integren els recorreguts dels usuaris de l’edifici així com de les diferents instal·lacions necessàries (electricitat, dades, aigua…).

En l’àmbit A se proposa un edifici en forma de L. Aquesta disposició permet distribuir les unitats funcionals dotant-les de vistes privilegiades sobre la nova plaça, així com la rematada de les mitgeres dels edificis adjacents. La plaça a la qual ens referim és el resultat de la suma de les àrees de cessió per a espai públic, que comporta la transformació del subsector 2 i les del PEU esmentat anteriorment. Aquesta nova plaça es converteix en la coberta verda de la central de recollida pneumàtica del barri i permet la reactivació urbana de l’encreuament dels carrers Pallars i Zamora, resolent el desnivell a través del disseny d’una topografia que es pensa des de l’accessibilitat per a discapacitats i per tant des de l’accessibilitat més àmplia.

En l’àmbit B es proposen dos edificis la volumetria dels quals recupera, en el cas del mes gran la presència d’una traça tan important per a la ciutat com és el carrer Pere IV, antiga *via romana que enllaçava la ciutat amb Gàl·lia (França) i en el cas del petit, culmina el teixit consolidat d’habitatge existent, alineant-se amb la trama que Ildefons Cerdà dissenya en 1865. Els dos edificis s’articulen al voltant de les naus modernistes, que la seva coberta es converteix en una plaça privada. L’àmbit B es bolca en el seu interior a un jardí privat que al costat de l’espai verd publico amb el qual es comunica visualment forma un petit cinturó de naturalesa al voltant de l’edificació, reforçant així la idea d’una ciutat més sostenible.