Societats Virtuals

De la simulació d’universos complexos a l’assaig moral sobre societats virtuals; i de móns sintètics a xarxes socials.

En el disseny expositiu de l’arquitecte Marc García-Duran i l’equip de Blue Barcelona, l’Anella del pis que voreja el Claustre de Santa Mònica ha estat enfosquida per convertir la sala d’exposicions en una cinemateca transitable, amb múltiples pantalles. Els balcons que donen al gran espai i que habitualment fan visible l’estructura de l’exposició de baix, vinculant-les a vol d’ocell (el punt de vista del lector), han estat encegats i convertits en gàrgoles de cares suspeses. De dalt estant, per tant, no es veu més que la pantalla de joc al davant, però, a través d’una webeam, es capta la cara del jugador que es projecta enfora i es veu de baix estant. En aquest joc subtil entre plans i punts de vista, hom desxifra l’enigma del subjecte i la temàtica d’aquesta exposició. El subjecte és el simulacre, el miratge, d’uns jocs que, com l’estètica, la comunicació i la ciència, tenen com a finalitat el coneixement, i no pas les regles i els seus límits en si. Ja no les pantalles, sinó rostres en frenesí.

Vicenç Altaió