Existeix primer el desig de la dissolució del límit entre la necessitat pragmàtica de pavimentar i la intenció de re-naturalitzar la ciutat.

Apareix desprès la inspiració fractal que ordena els ritmes del foradament, i que permet combinacions i composicions infinites, ordenades segons un criteri compositiu, o deixades a l’atzar. L’atzar de les carències de direcció de l’obre per exemple, e segons quines circumstancies…

Existeix també la necessitat d’un producte varat que doni joc al dissenyador, que pugui personalitzar l’ús, i que pugui arribar a resultats interesants, sense sotmetre’s a la batalla del retalls pressupostaris.

Des d’un altre punt de vista, potser permeti instal·lar-se per revitalitzar els nivells freàtics del subsòl de la ciutat.

En vertical, murs i gelosies, permeabilitat de l’aire i la llum.

En si, un sistema sobre el que puguin “punxar” mobiliaris urbans o domèstics, llums, taules, plantes… gairebé com un joc.