Camí de l’aigua

Camí de l’aigua

Camí de l'Aigua @Marc García-Durán, arquitecto

Preexistencies

Camí de l'Aigua - preexistencies @Marc García-Durán, arquitecto

Verds

Camí de l'Aigua - verds @Marc García-Durán, arquitecto

Eco-Hub

Camí de l'Aigua - ecohub @Marc García-Durán, arquitecto

Nou Paisatge

Camí de l'Aigua - nou paisatge @Marc García-Durán, arquitecto
Cami de l'Aigua - topografia @Marc García-Durán, arquitecto
Camí de l'Aigua @Marc García-Durán, arquitecto
Camí de l'Aigua - vista general @Marc García-Durán, arquitecto
Camí de l'Aigua - Vista @Marc García-Durán, arquitecto

Estudi medioambiental

Cami de l'aigua - estudio medioambiental @Marc García-Durán, arquitecto

Presentació

Bypass

Cami de l'Aigua - esquema bypass @Marc García-Durán, arquitecto

Zones Verdes

Cami de l'Aigua @Marc García-Durán, arquitecto

Pols catalitzadors

Cami de l'Aigua - pols catalitzadors @Marc García-Durán, arquitecto

Mobilitat

Cami de l'Aigua - mobilidad  @Marc García-Durán, arquitecto

Fases

Cami de l'Aigua - fases @Marc García-Durán, arquitecto

Deconstrucció

deconstrucció @Marc García-Durán, arquitecto

Descripció

Concurs “les portes de collserola”.

Antoni Gaudí ens va ensenyar que natura i espiritualitat són realitats intrínseques, espills modèlics de tot pensament ordenador, com l’arquitectura i l’urbanisme. Ara, en una situació post-industrial, ens cal edificar un món sostenible que recuperi aquest saber, tot aprofitant els avenços de les noves tecnologies.

El barri de Ciutat Meridiana, construït a mitjans de la década del 1960, és paradigmàtic d’un moment històric en què l’expansió de la ciutat oblidava, sovint, el seu objectiu primordial: les persones i el seu entorn natural, tot impedint un flux vital.

Ex memoria spes: de la memòria, l’esperança. Ens cal recuperar la saviesa simple però aclaparadora de la natura, per a convertir aquest barri insalubre en un eco-hub, un punt de connexió entre l’espai de l’home i l’entorn del Parc de Collserola, tot restablint una espiritualitat que va més enllà del fet religiós.

Amb aquest objectiu, ens hem fixat en el camí natural de l’aigua. L’aigua és vida quan segueix el seu propi camí. Estancada o mal canalitzada, malmet el que l’envolta. El barri de Ciutat Meridiana és, doncs, un ens viu malalt d’esclerosi. Per a sanejar-lo, hem concebut un bypass basat en tres conceptes: la consolidació del nou front del Parc Natural a partir de la porta marcada pels aqüeductes –tot substituïnt habitatges insalubres per parc-; el desbloqueig del camí de l’aigua fins al riu Besós –mitjançant accessos que salven obstacles construïts-, i la connexió amb un ecobarri a Vallbona, destí natural d’aquest cicle. D’aquesta manera, el Parc de Collserola genera, rere l’aigua, el seu propi cinturó verd.

D’altra banda, hem marcat tres àmbits geogràfics i conceptuals que es retroalimenten: un àmbit de simbiosi, on el Parc de Collserola dialoga amb l’home mitjançant espais de meditació, informació i monitorització de cultius. Un espai energètic obert a la pràctica d’esports i disponible per a generar energies renovables. I un tercer àmbit nutricional, amb horts urbans i habitatges per a gent gran, a l’ecobarri de Vallbona.

Detalls

Pàgina del Concurs

Més informació >

Graus d’intervenció

Priorització d’un ordre d’intervencions que permeti la sostenibilitat progressiva del projecte: tot començant per l’ampliació del Parc Natural i la transformació del Vessant Nord, la creació d’un bypass per a l’aigua i el verd, i la construcció d’una sèrie d’equipaments fonamentals.

Viabilitat

Deconstrucció del barri Ciutat Meridiana mitjançant la descongestió de les àrees més insalubres i la redistribució de la població entre les zones més habitables i el nou ecobarri de Vallbona.

Verds i aigua

Prolongació del camí de l’aigua fins al riu Besós, mitjançant la restauració del torrent natural. El vessant Nord, acumulador d’humitat i vegetació endèmica, retroalimenta el vessant Sud, tot convertint-lo en sòl productiu apte per a la permacultura i el “bosc comestible”.